Hola, Hola!
Avui és el nostre segon dia que estem amb Xavier, el nostre mestres d'habilitats comunicatives en català i realitzaré aquest "diari" per a explicar allò que realitzarem a classe cada dia per a després poder tirar enrere en cas que alguna cosa sen's haja oblidat i així ho tenim tot a mà.
De la classe que hem tingut hui m'he quedat amb tres idees interessants i que es poden recapacitar per a canviar-les o per a posar-les en pràctica el dia de demà en les nostres classes, com per exemple que l'ensenyament està basat en l'error, que no tots els xiquets i xiquetes aprenen les mateixes llegues i en la mateixa facilitat i que els xiquets i xiquetes comencen a aprendre a llegir des de ben menuts amb 2, 3 o 4 anys.
Seguidament us vaig a fer un resum sobre què hem fet a classe, on hui hem llegit un article i l'hem comentat a classe.
Jo ara us el deixaré ací perquè el pugueu llegir i comentar amb mi als comentaris.
Nosaltres hem arribat a la conclusió de què si no parlem i donem la nostra opinió a classe, mai sabrem si el que nosaltres pensem està ben dit o tan sols està mal. Per això per a aprendre no hem de tindre ni por ni vergonya.
Si com a mestres i mestresses ens equivoquem o els diem que no sabem alguna cosa, ensenyem als nostres alumnes també a dir que no saben alguna cosa o que s'han equivocat i que ho han de buscar, nosaltres som el seu exemple a seguir i els hem de fer entendre que no tot el món ho ha de saber tot i que els mestres no som superherois i superheroïnes que ho saben tot.
L'educació de hui en dia ens adonem que continua sent molt tradicional, com quan fem algun pecat i l'hem d'anar a contar a altra persona, quan en altres religions resen i queda perdonat. Açò ens dona relació entre la religió i l'educació que tenim al nostre país, una religió i educació vertical on Déu està dalt de tot i el que organitza les lleis i els decrets de l'educació també.
Respecte al tema de la lectura en els més petits veiem com hi ha gent que llig moltíssimes coses, no cal llegir grans clàssics, hi ha gent que llig revistes, còmics... Cal deixar-los llegir allò que més els agrada i així tindran motivació per a llegir, no com ens han fet a nosaltres que a l'escola ens obligaven a llegir-nos llibres els quals no ens agradaven per a després examinar-nos.
Igual que no hi ha cap edat que marque l'inici de la lectura dels xiquets i xiquetes, ja que naixen amb la necessitat de comunicar-se i comencen a interessar-se per llegir i saber, poden fer-ho als 2, 3 o 4 anys, fan una lectura no formal com per exemple quan els contem un conte o els ensenyem un conte il·lustrat, estan llegint.
Però també es veu com en segon de primària s'hauria de saber llegir i escriure i no esperar a tercer de primària per a dir-li que té un problema per a entendre, desxifrar... No llig i no escriu, aleshores pot tindre dislèxia i com a aquestes edats insisteixen més el tema de la lectura i escriptura es quedarà enrere. Per a suplir nosaltres com a mestres i mestresses aquesta carència, podem fer-li els exàmens orals i adaptar-li el currículum amb un company de reforç perquè li puga explicar allò que no entenga.
Per a continuar el dia d'avui realitzarem una pràctica, la qual tracta sobre posar les llengües que nosaltres coneguem i des de quan les coneguem i les començarem a parlar (edat).
PRÀCTICA 1: LA NOSTRA BIOGRAFIA LINGÜÍSTICA.
En l'apartat formal podem veure el llenguatge acadèmic, el qual al castellà i valencià ha anat ampliant-se, com es pot veure des de els 3 anys fins ara als 22, i a l'anglés hi hagué una temporada que es va anar ampliant, dels 10 fins que vaig acabar el batxillerat i grau superior, que ha anat reduint-se, als 18-20 anys.
En l'apartat informal, el qual "porte" jo de casa podem veure com s'ha ampliat amb els anys, tant el castellà com el valencià, igual que al formal, però l'anglés informal el porte molt millor, ja que em solc defendre quan vaig a l'estranger encara que no parle perfectament i el solc entendre.
PRÀCTICA 2: CONTAR CONTES, EL CONTE DE LA MEUA VIDA LINGÜÍSTICA.
A la pràctica dos realitzarem un conte en el qual es comente la transcendència de les llengües que hem aprés durant la nostra vida.
En la introducció és podran observar els personatges, en l'estructura contarem les aventures on es veurà cada etapa en la qual comences a aprendre una llengua i és una cosa extraordinària en el conte i per a finalitzar es trobarà la conclusió on el conte haurà de parlar sobre l'estat actual i el que pensem.
LA VIDA LINGÜÍSTICA DE P.
Hola! Hola! Hola!
Soc Paula, una xiqueta molt tranquil·la i poc xarradora d'Algemesí.
És broma! Soc súper nerviosa i m'agrada molt xarrar amb les meues amigues, els meus amics, els meus familiars i a qui es pose pel meu camí, però des de ben petita!
Quan vaig nàixer em vaig adonar que els meus pares parlaven dos idiomes.
Si, si, dos!
El meu pare parlava castellà, ell, molt d'Alacant, ja que d'allí d'on venien els més avis poc valencià es parlava.
I la meua mare, quin idioma penseu que parlava...? Parlava i parla valencià, ja que d'on els meus avis i ella, que és on vivim tots i totes junts, sempre s'ha parlat valencià.
Vivim a Algemesí, on amb el temps vaig continuar aprenent aquests dos idiomes a l'escola infantil de primer cicle, on també vaig poder ampliar el meu vocabulari i el vaig poder reforçar amb cançons i contes que em contava Carol i la resta d'educadores.
Uns anys després... Quan jo ja sabia parlar ben bé el ¿? (els xiquets i xiquetes han de contestar) vaig aprendre un nou idioma, el qual va quedar marcat perquè va ser l'any de la comunió o un poc abans quan el vaig començar a aprendre, és una mica interessant!! ¿Quin idioma penseu que és? ¿Que penseu que va passar?
Doncs vaig aprendre anglés!!! Idioma que he anat ampliant a poc a poc a mesura que anava creixent, escoltant cançons en anglés i veient series.
Però... Hui en dia l'anglés l'he deixat un poc de banda per temes de feina i altres responsabilitats, i el castellà i el valencià l'he utilitzat més dia a dia. Encara que xiquets i xiquetes, mai deixeu de banda l'anglés, ja que és un idioma molt interessant i important el qual us va a fer molta falta i molt de paper el dia de demà, igual que a mi, el qual ara he de posar en marxa altra vegada perquè em puguen donar el títol del grau que estic cursant.
I per a finalitzar el diari d'avui m'agradaria deixar aquesta imatge amb el cocodril i el xiquet a la dutxa com a conscienciació del fet que hem de deixar que els xiquets i xiquetes siguen lliures de llegir allò que els cride l'atenció i els motive, ja que així i tan sols així continuaran llegint dia a dia i es podran enriquir de vocabulari i deixar fluir la seua creativitat, dues coses molt importants.
Espere que us agrade,
Salutacions!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario