Reflexió vídeo.

Holaaa, holaaa.

Una altra setmana estic ací!!

Avui vaig a fer-vos un comentari/reflexió sobre un vídeo que ens ha manat el mestre a classe per a reflexionar.

Us l'adjunte ací per a què el pugueu veure i reflexionar sobre ell.

Aquest vídeo és un curtmetratge que va sobre un xiquet amb paràlisis que comença a anar a l'escola de Maria, ella veu que ningú li fa res i inclús escolta la conversa que té la mare amb la mestressa, la qual diu que quan puga el canviarà d'escola a una específica. 

Al meu pensar, ell s'hauria de quedar a l'escola on està Maria, ja que hui en dia hem de treballar molt la inclusió i sociabilització d'aquestes persones al món, ja que són un/a més, tots i totes som iguals i hem de fer entendre als xiquets i xiquetes que també poden jugar amb ells i elles.

Al vídeo es veu com la resta dels xiquets i xiquetes no li fan molt de cas, però Maria des del primer dia crea una connexió amb ell i l'acompanya a tots els llocs, inclús adaptant els jocs per a ell, fins que un dia arriba la mare a parlar amb la mestressa, dient que havia faltat eixa nit, però que faltà amb un somriure a la cara.

Maria es posa molt trista, i al final del curtmetratge es veu a Maria entrar amb la corda de polsera a donar classe al centre d'educació especial als seus alumnes.

Al final, es pot deduir que aquest xiquet amb paràlisi va inspirar a Maria a treballar en un futur amb ells i ensenyar-los al seu dia a dia i que mai el va oblidar, ja que continua portant la corda al damunt.

Què us ha semblat aquest curtmetratge?

Us fa recapacitar sobre l'educació inclusiva al nostre país?

Salutacions!!