Hola holaaaaa!!
El dia 27 de Novembre fou el dia del mestre i la mestressa, i com jo soc una futura mestressa, vinc a fer-vos una xicoteta reflexió sobre aquest dia.
Penseu que els mestres i les mestresses són importants en la societat o en la nostra vida?
Al meu pensar sí.
Tots i totes em passat per mestres i mestresses els i les quals ens ha animat a estudiar o ens han clavat amb les seues opinions en un pou sense eixida.
He de dir que jo, que soc cabuda done gràcies a aquells que m'han enfonsat, perquè m'han fet eixir d'aquest pou amb més ganes de les quals vaig entrar.
Us conte una xicoteta experiència que vaig tenir abans d'entrar a la carrera.
Mentre jo acabava el cicle superior d'Educació Infantil...
SÍ, SOC EDUCADORA!!!
Bo... Tornem per on anava, mentre acabava el cicle superior, el qual em vaig traure treballant cada dia de la setmana i estudiant anglés a l'acadèmia, em vaig trobar un mestre amb nom X, el qual era el meu tutor de projecte de final de cicle.
X, el primer dia que tinguérem les meues dues companyes i jo la primera tutoria amb ell, em va dir que no anava a poder arribar a les metes que jo m'havia proposat, les quals eren acabar el cicle, entrar en la carrera de Magisteri d'Educació Infantil i no deixar de treballar.
Vaig eixir del més decebuda, però P, la meua companya, em va donar ànims, la meua mare també, i la meua parella també, els quals em digueren que si jo pensava que podia superar aquelles metes, que anara a aconseguir-les.
I això vaig fer, SOC EDUCADORA I FUTURA MESTRA D'EDUCACIÓ INFANTIL.
Però sempre tenim a eixos mestres i mestresses que et donen l'enhorabona i t'ajuden a continuar endavant amb moltes forces, com la meua tutora del Cicle Superior, R. La qual, quan vaig eixir de la meua exposició del TFC, em va dir que estava del més il·lusionada amb mi, que sabia que estava complint tot allò que m'havia proposat a principi de curs i que ho anava a aconseguir tot, que no tirara la tovallola i que mai havia tingut a una alumna com jo de cabuda per a aconseguir les seues metes.
Ella em donà aquest xute d'energia que em faltava per a acabar.
Per altra banda és podreu preguntar perquè soc educadora i per què vull ser mestra, però us ho diré simple.
Hi ha feines on treballes i no reps res a canvi, però a banda del fet que els xiquets són per a mi essencials en la vida, per a mi és una feina que tothom hauria d'experimentar una vegada en la seua vida.
Tu cada dia dones el món pels teus alumnes, però ells i elles et donen l'univers sencer amb abraçades, besos i carinyo cada dia de la seua vida, siga dintre o fora del centre.
I per això vull ser mestra, perquè pense que és una feina enriquidora per a la meua alma, on lluites i et recorden de per vida.
I quant al TEMA 11 - EL PODCAST, us deixe ací l'enllaç del vídeo, ja que l'hem fet les meues companyes i jo, vull dir el meu grup de DCADEI7.
No hay comentarios:
Publicar un comentario